WebMCP: per què el teu web necessita parlar amb agents d'IA (i què passa si no ho fa)
El 10 de febrer de 2026, Google i Microsoft van publicar conjuntament una proposta que redefinirà el funcionament de les pàgines web. No es tracta d'una actualització d'algoritme ni d'un canvi cosmètic a Chrome. Es tracta d'un nou estàndard anomenat WebMCP que permet als agents d'IA interactuar directament amb el teu web, sense simular clics ni llegir pantalles com si fossin humans.
Si dirigeixes una empresa amb presència digital, això t'afecta. I com abans ho entenguis, millor posicionat estaràs.
El problema: els agents d'IA operen a cegues al teu web
Avui, quan un agent d'IA (ChatGPT, Claude, Gemini, Copilot) necessita fer alguna cosa en un web, funciona com un usuari maldestre amb els ulls embenats. Llegeix el codi de la pàgina, intenta identificar botons, camps de formulari i enllaços, i simula clics com si tingués un ratolí invisible.
El resultat és previsible: lent, fràgil i propens a errors.
Si el disseny canvia, l'agent es perd. Si un botó es mou de lloc, deixa de funcionar. Si el formulari té un pas extra, es queda bloquejat. És com obligar un pilot d'avió a conduir un cotxe prement els botons del quadre de comandament amb un pal.
Funciona, però malament. I a mesura que més persones deleguen tasques en agents d'IA (i aquest nombre creix cada setmana), el problema es multiplica.
Què és WebMCP i per què importa
WebMCP proposa quelcom elegant: que el teu web digui a l'agent exactament què pot fer per ell.
En lloc que l'agent endevini on és el botó de "cercar productes" i simuli un clic, el teu web li ofereix una llista clara d'accions disponibles: cercar productes per categoria, filtrar per preu, afegir a la cistella, sol·licitar pressupost. L'agent les crida directament, sense tocar la interfície visual.
L'analogia més clara: imagina que vols reservar en un restaurant. El mètode actual és com trucar per telèfon, esperar que contestin, lletrejar el teu nom, negociar l'hora i el nombre de comensals. WebMCP és com tenir un botó que diu "reservar taula per a 4 a les 21:00" i que funciona a l'instant.
La proposta defineix dos mecanismes complementaris. Un per a accions simples que ja existeixen en formularis HTML (cercar, filtrar, enviar dades). Un altre per a interaccions més complexes que requereixen lògica dinàmica. Junts, cobreixen pràcticament qualsevol cosa que un usuari pugui fer en un web.
El fonamental: l'usuari continua veient què passa. WebMCP no és automatització cega. L'agent actua dins la pàgina, amb la mateixa interfície visible, i l'usuari pot supervisar cada pas. És una col·laboració, no una delegació a cegues.
Casos reals on WebMCP canvia les regles
Això no és teoria. Els casos d'ús que planteja la proposta oficial són escenaris que qualsevol empresa reconeixerà.
Comerç electrònic
Un client diu al seu agent: "Troba un vestit vermell d'estiu sense mànigues, talla M, per menys de 80 euros". Avui, l'agent hauria de navegar pel web, obrir filtres un a un, fer scroll pels resultats i esperar càrregues de pàgina. Amb WebMCP, crida directament la funció de cerca amb aquests paràmetres exactes i obté resultats en segons.
La diferència pel negoci: més conversions, menys abandonaments, experiència de compra impecable pel segment creixent d'usuaris que compren a través d'agents.
B2B i serveis professionals
Un agent que necessita sol·licitar pressupost per a un projecte de desenvolupament de software. En lloc d'emplenar un formulari camp a camp (empresa, sector, pressupost estimat, termini, descripció del projecte), accedeix directament a l'eina de "sol·licitar pressupost" amb totes les dades estructurades. Zero fricció.
Suport tècnic
Un usuari té un problema amb la seva plataforma. El seu agent crea automàticament un tiquet amb tota la informació tècnica rellevant (navegador, sistema operatiu, passos per reproduir l'error, captures) sense que l'usuari hagi d'emplenar res manualment. L'equip de suport rep un tiquet complet des del primer moment.
Reserves
Vols, restaurants, cites mèdiques, sales de reunions. L'agent cerca disponibilitat, compara opcions i completa la reserva en segons. Sense navegar calendaris, sense seleccionar horaris en desplegables diminuts, sense reintroduir dades personals que ja té.
Qui hi ha al darrere (i per què això importa)
WebMCP no és el projecte personal d'un desenvolupador entusiasta. Està recolzat per equips d'enginyeria de Google Chrome i Microsoft Edge, els dos navegadors que junts representen més del 85% del mercat global.
Els autors inclouen enginyers sènior d'ambdues companyies: David Bokan i Khushal Sagar de Google, Brandon Walderman, Leo Lee i Andrew Nolan de Microsoft, entre d'altres. La proposta es desenvolupa dins del W3C (Web Machine Learning Community Group), l'organisme que defineix els estàndards web que tots fem servir.
Ja hi ha un programa d'early preview disponible per a desenvolupadors. El repositori a GitHub acumula més de mil estrelles en pocs dies. La comunitat tècnica hi para atenció.
Quan Google i Microsoft s'alineen en un estàndard web, no és hype. És infraestructura del futur.
Què passa si el teu web ignora WebMCP
Aquí és on la conversa es torna rellevant per a qui pren decisions de negoci.
Els agents d'IA no desapareixeran. Al contrari: cada cop més usuaris els utilitzen per cercar productes, comparar serveis, gestionar compres i resoldre problemes. La pregunta no és si els agents interactuaran amb el teu web. És com ho faran.
Si el teu web no implementa WebMCP, els agents continuaran usant scraping: lent, fràgil, amb resultats impredictibles. El teu web serà més difícil d'usar pel segment d'usuaris que opera a través d'agents, i aquests usuaris migraran cap a competidors els webs dels quals sí que ofereixin una experiència fluida.
Si el teu web sí que l'implementa, serà l'opció preferida pels agents. Respostes més ràpides, accions més fiables, millor experiència. Més tràfic, més conversions, més fidelització.
El paral·lelisme històric és inevitable: el 2015, no tenir versió mòbil era un inconvenient menor. El 2018, era un suïcidi comercial. Google va arribar a penalitzar webs no responsive als seus rànquings. La pregunta lògica és: si Google ja treballa activament perquè els webs siguin "agent-ready", quant trigarà a afavorir als seus resultats els que ho siguin.
No estem dient que passi demà. Estem dient que el patró és recognoscible.
Quin tipus de webs se'n beneficien més
No tots els webs tenen la mateixa urgència, però l'impacte potencial és ampli.
Alta prioritat:
- Comerç electrònic amb catàlegs amplis: cerca, filtrat, cistella, checkout. Cada pas que un agent pugui executar directament és fricció eliminada.
- SaaS i plataformes amb formularis complexos o configuradors de producte.
- Marketplaces on la comparació i selecció de proveïdors consumeix temps a l'usuari.
- Webs de serveis amb sistemes de reserves, cites o pressupostos en línia.
Prioritat mitjana:
- Webs B2B amb processos de contacte, sol·licitud de demo o generació de leads.
- Portals de contingut on els agents puguin cercar, filtrar i resumir informació de forma estructurada.
- Plataformes educatives amb inscripcions, accés a materials i seguiment de progrés.
Menor urgència immediata (però atenció al mitjà termini):
- Webs corporatius informatius sense interacció transaccional. Tot i que fins i tot aquí, un formulari de contacte optimitzat per a agents pot marcar la diferència en generació de leads.
Com preparar el teu web avui
No cal que implementis WebMCP demà. Però sí que necessites que la teva arquitectura estigui llesta per quan arribi el moment. Aquests són els passos conceptuals.
1. Separar la lògica de negoci del disseny visual
Aquest és el requisit fonamental. Si el teu web barreja la lògica (cercar productes, processar comandes, validar formularis) amb la presentació visual, implementar WebMCP serà una reestructuració costosa. Si la lògica ja està separada, és un pas natural.
Les arquitectures headless (on el frontend i el backend operen de forma independent) hi estan preparades per disseny. A Kiwop treballem amb Astro com a frontend i Payload CMS com a backend headless precisament per aquesta separació. Implementar WebMCP en webs que ja tenen aquesta base és afegir una capa d'exposició sobre lògica que ja existeix.
2. Identificar les accions clau del teu web
Fes un inventari del que un usuari (o un agent) pot fer al teu web: cercar productes, filtrar resultats, afegir a la cistella, sol·licitar pressupost, reservar cita, crear tiquet de suport. Cadascuna d'aquestes accions és candidata a convertir-se en una eina WebMCP.
3. Prioritzar per impacte de negoci
No totes les accions tenen el mateix valor. Comença per les que generen ingressos directes o eliminen fricció en la conversió: checkout, cerca de productes, sol·licitud de pressupost, reserves.
4. Validar amb agents reals
Quan la implementació estigui llesta, prova amb agents d'IA reals. No amb simulacions teòriques. La proposta de WebMCP inclou un programa d'early preview precisament per a això.
Què significa això per a la teva estratègia digital
WebMCP no és un producte que compres ni un plugin que instal·les. És un canvi en com es construeixen els webs, comparable al pas de webs estàtics a dinàmics, o de desktop-first a mobile-first.
Les empreses que entenguin aquest canvi aviat tindran avantatge competitiu. No perquè implementin WebMCP abans que ningú, sinó perquè hauran dissenyat la seva arquitectura web pensant en interoperabilitat: amb usuaris humans, amb agents d'IA, amb qualsevol sistema que necessiti interactuar amb el seu negoci digital.
Les que esperin que sigui obligatori correran al darrere, com va passar amb el responsive design, amb HTTPS o amb l'optimització per a mòbils.
No és qüestió de si els agents interactuaran amb el teu web. És qüestió de si el teu web estarà preparat quan ho facin.
A [Kiwop](https://www.kiwop.com/ca/contactar) fa anys que construïm webs amb arquitectura headless, API-first i orientats a rendiment. Si vols avaluar com preparar el teu web per al món dels agents d'IA, parlem.
